¿Reforma o ruptura pactada?

• Negociacions amb els continuistes: la llei de reforma política.

En la legislatura de les corts Franquistes estaven formades per 531 procuradors. 60 vinculats a diversos grups reformistes liderats per Suarez entre altres, el mateix nombre d'ultres, 183 enquadrats en el grup AP (Alianza Popular) baix la direcció de Fraga, i uns 200 continuistes no organitzats.

Per a aprovar les lleis fonamentals calia la aprovació d'una majoria de dos terços(354 procuradors). I per aixó els reformistes necessitaven el recolç d'AP.

Després de varies negociacions Suarez i AP arribaren a un compromís, que tractava que s'imposava el sistema majoritari pero les circumscripcions electorals serien les provincies.

Amb les concesions com a esmentades, Suárez permetia que els procuradors tingueren una certa esperança de tornar a ocupar els seus escons.

L'ultra Dionisio Martín Sanz digué davant el ple "la discusión de si la elección ha de ser proporcional o majoritaria, en el fondo lo que están pensando es ver si por un camino o por otro vuelven aquí".
Uns anys després Suárez declará al Emeri Attard: "!Pero hombre!, si yo no hubiera tenido escaños de senador para ofrecer a los procuradores del harakiri, ¿Como hubiera podido sacar la reforma política adelante?"

Entrevista amb Adolfo Suárez per Charles T. Powell

Ara vos he ficat una xicoteta part de entrevista amb Adolfo Suárez per Charles T. Powell publicada en la Revista De Occidente el novembre de 1985.

• ¿Comparte usted la opinion de algunos mienbros del primer Gobierno de la Monarquia según el cual este francasó debido a que se prestó más atención a la sustitución de Arias que al projecto reformista?

• El primer Gobierno de la monarquia podia ser el primer Gobierno de una nueva etapa que inauguraria el rei o el último gobierno del franquismo. Al gunos de ese gobierno prefirieron la segunda opción. I nosotros preferimos lo primero. Creo que el gobierno de Arias luchaban por dos ideas totalmente opuestas una la vital reforma de la política del Franquismo i la otra la lealtat al regimen. Coses impossibles. Su projecto consistia esencialmente en mantener las leyes fundamentales del franquismo incluyendo en ellas un congreso elegido por sufragio universal y un senado en el que se agruparian los representantes de las entidades territoriales y de los sindicatos verticales. "Era una reforma que no satisfacia a los propios reformistas".
  

El fracás de la liberalització del régim

A principis de maig de 1976 el govern presidit per Aries Navarro enviá a les corts una reforma de les lleis que preveia el sufragi universal.

Mentres tant Fraga presentava a les corts projectes de llei de reunió i d'associació a partits polítics i que a mes necessitava la reforma de dos codigs del códig penal. Un d'ells era que el d'assossiació a partits polítics estava proïbit.
El 25 de maig a les corts s'aprovaven la llei de reunió, amb previa "autorització"
Les corts aprovaren la llei que regulava el dret d'associació i legalitazava l'existencia de partits polítics (menos el PCE).Pel contrari votaren en contra de la reforma del codi penal el 11 de juny. Per lo tant les dos coses eren impossible que estigueren, perque per un costat s'aprovava el projecte de reunió i d'assossiació a partits polítics i per l'altra el projecte de reforma del codig penal el no el van aprovar, y en eixe moment va quedar clar que eixe govern no podia dur endavant el projecte de reforma.

Canvis a Espanya

Espanya es una societat de consum.

Espanya es converteix en una societat de consum que vol dir que la societat deixa de obtindre els articles básics, com per exemple con el menjar. A pasar a obtindre uns altres articles com per exemple televisors, frigorífics, o cotxes.

El moviment de les dones en l'estat espanyol

L'ampliació de la demanda de má d'obra i l'augment dels nivells d'escolarització contribuïren a la crisis d'un nou model de dona fonamentat pel franquisme que tenia la finalitat del matrimoni i la maternitat

Crisis del Franquisme

Canvis socials

1. La població.
   

• Va ser que la població va passar de 18.000.000 d´habitants a 37.680.960 habitants.


• Un descens de la natalitat i la mortalitat. Que vol dir que la població esta envellida.
  


• Moviments migratoris.

1.3.1 Moviments migratoris cap al exterior.

Destinació va direccionada cap a Europa.

Va provocar una difusió de les mentalitats polítiques i sindicals. Que vol dir que tots els coneixements de les polítiques democrátiques que hi havia en la resta de paisos van ser transmesos per els treballadors espanyols que treballaven en eixos paisos als espanyols que vivien a Espanya.

2. Transformacions de les estructures socials.

2.1 Perdua del pes del mon dels camperols. El mon rural quasi va desapareixer per l'immigració que aná del camp a la ciutat.

2.2 Important desembolupament de la clase obrera. Apareixen els jornalistes que son els treballadors de les fabriques que treballen a canvi d'un sou.

2.3 Creixement del personal administratiu, comercial, i técnic. Creixement de nous personals.

3 Mentalitats.

3.1 Actituts autoritaries i democrátiques.

3.2 Les noves generacions assumeixen els models culturals predominats en els paisos occidentals. Espanya adquireix constums dels paisos democrátics

3.3 Crisis dels valors tradicionals entre els quals cal destacar els de origen religiós.

3.4 Nou model de dona, está te estudis i comença a treballar.

Que va passar?

Com vosaltres crec que sabeu, ací a va a vore una dictadura a Espanya “La Franquista”.
El general Fanco es va fer amb el poder després d´una guerra civil, que va durar del 1936- 1939, despres el general del exércit Francisco Franco es fa amb el poder a España de 1939 fins a 1975, fins que va morir. Pero a mesura que s´aproximava la seu mort el regim anava perdent força. Abans teniem totes les ventajes d´una dictadura, en altres paraules, ninguna perque en una dictadura no hi ha ventajes soles inconvenients, per exemple: no hi ha llibertat d´expressió, no hi ha dret a reunir-se, encara que despres va ser canviat eixa llei i va permetre reunir-se, pero tenies que demanar permís... Abans de morir, per a mantindre les “coses enllaçades” va fer com a sucesor a Juan Carlos I, que era el fill de el anterior rei que va ser desterrat Don Juan de Borbón.

Presentació

Hola. Soc alumne de 4º de la ESO del I.E.S Benigasló. Ara vos vaig a explicar la transició a la democrácia que va haver-hi als anys 75-82, de que es el que va passar, per que va passar i com va passar. Espere que vos agrade.