¿Reforma o ruptura pactada?

• Negociacions amb els continuistes: la llei de reforma política.

En la legislatura de les corts Franquistes estaven formades per 531 procuradors. 60 vinculats a diversos grups reformistes liderats per Suarez entre altres, el mateix nombre d'ultres, 183 enquadrats en el grup AP (Alianza Popular) baix la direcció de Fraga, i uns 200 continuistes no organitzats.

Per a aprovar les lleis fonamentals calia la aprovació d'una majoria de dos terços(354 procuradors). I per aixó els reformistes necessitaven el recolç d'AP.

Després de varies negociacions Suarez i AP arribaren a un compromís, que tractava que s'imposava el sistema majoritari pero les circumscripcions electorals serien les provincies.

Amb les concesions com a esmentades, Suárez permetia que els procuradors tingueren una certa esperança de tornar a ocupar els seus escons.

L'ultra Dionisio Martín Sanz digué davant el ple "la discusión de si la elección ha de ser proporcional o majoritaria, en el fondo lo que están pensando es ver si por un camino o por otro vuelven aquí".
Uns anys després Suárez declará al Emeri Attard: "!Pero hombre!, si yo no hubiera tenido escaños de senador para ofrecer a los procuradores del harakiri, ¿Como hubiera podido sacar la reforma política adelante?"