martes, 9 de junio de 2009

Llei de reforma política

  • Característiques extretes de la wikipedia direcció: http://es.wikipedia.org/wiki/Reforma_pol%C3%ADtica_espa%C3%B1ola_de_1977
Consistia en:
  1. Establecía el concepto de soberanía popular como derecho político igual para todos los mayores de 21 años
2. Procedía a crear un sistema bicameral: Congreso de los Diputados y Senado, con un mandato de cuatro años. Sus miembros serían elegidos por sufragio universal libre, directo y secreto, a excepción de una quinta parte de los senadores que eran designados directamente por el Rey.

3. Autorizaba expresamente al Gobierno o al Congreso de los Diputados así elegido a iniciar una reforma constitucional, si bien no indicaba textualmente que las Cortes Generales resultantes fueran a derogar el conjunto de Leyes Fundamentales que, como bloque constitucional, mantenían la estructura del régimen político proveniente de la dictadura. Esto era así con el fin de no provocar la oposición de los partidarios a ultranza del régimen franquista, el llamado búnker.
  • Importancia de la llei de reforma política:
Marcava l'inici del desmantellament del régim franquista.

viernes, 5 de junio de 2009

La posició política del rei

Comencem amb els origens de la monarquia a Espanya, en altres paraules la familia del rei.
La monarquia d'Espanya, el pare de Joan Carles I, Don Juan de Borbón va deixar Espanya quan esta es va convertir en república.
Bastants anys després quan Franco veia que el seu fí s'apropava, tenia que anar pensant en designar un nou successor, tenia molts candidats, ¿com no?, pero ell va pensar en altra persona, el fill de l'home que anys abans, va ser monarca a Espanya, Joan Carles I, amb ell va vindre una nova esperança, perque ell va ser l'únic acceptat per tots els espanyols. Per una part pels franquistes perque el seu general el va ficar al poder, i per l'altra que eren els de la esquerra perque com son pare tenia les idees enfilades cap a una democrácia. D'aquesta manera el rei també va ser el artifici de la reforma perque com he dit abans era l'únic espanyol acceptat per tots. I va ser utilitzat com a frontera entre els franquistes i els rupturistes per a arribar a un punt comú.

Aquí us deixe amb el discurs de proclamació del rei:

jueves, 4 de junio de 2009

Característiques sobre democrácia i dictadura

Com crec que ja sabeu hi ha una gran diferencia de la democrácia a la dictadura ara vos vaig a comentar les seues diferencies per si no heu sabeu i teniu interés en averiguarou.

Democrácia: La democrácia impedeix els goberns centralitzats i els descentralitza en múltiples nivells de regions i localitats, sabent que tots els nivells del gobern deuen ser lo més accesibles al poble com siga posible. Comprenen que una de les seus principals funcions es protegir certs drets humans básics, com la llibertat d'expresió i de religió, el dret a la protecció de la llei de igualtat, i l'oportunitat d'organitzar-se i participar plenament en la vida política, económica i cultural de la societat. Realitzen amb regularitat eleccions lliures, i obertes per a tots els ciutadans en l'edat de votar. Els ciutadans no sols tenen drets, sino també tenen l'obligació de participar en el sistema polític i este, a la seua vegada, protegeix els seus drets i llibertats.

Dictadura: les caracteristiques de la dictadura són paregudes de la democrácia pero al revés. No hi ha llibertat d'expressió, está prohibit la llibertat d'assossiació, no hi han eleccions, els ciutadans no tenen cap poder.

martes, 2 de junio de 2009

Conseqüencies dels canvis socials

Problemes i solucions dels canvis socials:

  • Conflictes laborals: com a posible solució d'aquest problema estava organitzar les relacions laborals i les mesures que caldria prendre desembolupament de sindicats democrátics i representatius.
  • Absencia de participació política: com a posible solució d'aquest problema estava responsabilitzar als espanyols en la cosa pública i les mesures que caldria prendre aplicar vies democràtiques al país.
  • Educació i servicis sanitaris deficients: com a posible solució d'aquest problema estava reforma la educació i sanitat i les mesures que caldria prendre aplicar una política fiscal per a contar amb fons públics per a la educació i la sanitat.
  • Reivindicacions nacionalistes: com a posible solució d'aquest problema estava una nova política regional i les mesures que caldria prendre descentralitzar l'estat
  • Aïllament internacional: com a posible solució d'aquest problema estava vincular-se a Europa i les mesures que caldria prendre organitzar tranformar el pais a una democrácia

jueves, 28 de mayo de 2009

¿Reforma o ruptura pactada?

  • Negociacions amb els continuistes: la llei de reforma política.

En la legislatura de les corts Franquistes estaven formades per 531 procuradors. 60 vinculats a diversos grups reformistes liderats per Suarez entre altres, el mateix nombre d'ultres, 183 enquadrats en el grup AP (Alianza Popular) baix la direcció de Fraga, i uns 200 continuistes no organitzats.

Per a aprovar les lleis fonamentals calia la aprovació d'una majoria de dos terços(354 procuradors). I per aixó els reformistes necessitaven el recolç d'AP.

Després de varies negociacions Suarez i AP arribaren a un compromís, que tractava que s'imposava el sistema majoritari pero les circumscripcions electorals serien les provincies.

Amb les concesions com a esmentades, Suárez permetia que els procuradors tingueren una certa esperança de tornar a ocupar els seus escons.

L'ultra Dionisio Martín Sanz digué davant el ple "la discusión de si la elección ha de ser proporcional o majoritaria, en el fondo lo que están pensando es ver si por un camino o por otro vuelven aquí".
Uns anys després Suárez declará al Emeri Attard: "!Pero hombre!, si yo no hubiera tenido escaños de senador para ofrecer a los procuradores del harakiri, ¿Como hubiera podido sacar la reforma política adelante?"

miércoles, 27 de mayo de 2009

Entrevista amb Adolfo Suárez per Charles T. Powell

Ara vos he ficat una xicoteta part de entrevista amb Adolfo Suárez per Charles T. Powell publicada en la Revista De Occidente el novembre de 1985.

  • ¿Comparte usted la opinion de algunos mienbros del primer Gobierno de la Monarquia según el cual este francasó debido a que se prestó más atención a la sustitución de Arias que al projecto reformista?
  • El primer Gobierno de la monarquia podia ser el primer Gobierno de una nueva etapa que inauguraria el rei o el último gobierno del franquismo. Al gunos de ese gobierno prefirieron la segunda opción. I nosotros preferimos lo primero. Creo que el gobierno de Arias luchaban por dos ideas totalmente opuestas una la vital reforma de la política del Franquismo i la otra la lealtat al regimen. Coses impossibles. Su projecto consistia esencialmente en mantener las leyes fundamentales del franquismo incluyendo en ellas un congreso elegido por sufragio universal y un senado en el que se agruparian los representantes de las entidades territoriales y de los sindicatos verticales. "Era una reforma que no satisfacia a los propios reformistas".

martes, 26 de mayo de 2009

El fracás de la liberalització del régim

A principis de maig de 1976 el govern presidit per Aries Navarro enviá a les corts una reforma de les lleis que preveia el sufragi universal.

Mentres tant Fraga presentava a les corts projectes de llei de reunió i d'associació a partits polítics i que a mes necessitava la reforma de dos codigs del códig penal. Un d'ells era que el d'assossiació a partits polítics estava proïbit.
El 25 de maig a les corts s'aprovaven la llei de reunió, amb previa "autorització"
Les corts aprovaren la llei que regulava el dret d'associació i legalitazava l'existencia de partits polítics (menos el PCE).Pel contrari votaren en contra de la reforma del codi penal el 11 de juny. Per lo tant les dos coses eren impossible que estigueren, perque per un costat s'aprovava el projecte de reunió i d'assossiació a partits polítics i per l'altra el projecte de reforma del codig penal el no el van aprovar, y en eixe moment va quedar clar que eixe govern no podia dur endavant el projecte de reforma.